La violència de gènere
continua sent una de les manifestacions més brutals de les relacions de
desigualtat, basada en l'abús del poder socialment assignat als homes
sobre les dones en l'àmbit de les relacions íntimes.Són massa les dones que pateixen violència física de la seva parella i en molts casos aquesta situació els costa fins a la vida . Però no podem oblidar també els maltractaments psicològics que van eliminant l'autoestima de les dones fins a arribar a aïllar-les i fer-les creure que tenen el que es mereixen i que ningú que no sigui el seu torturador les voldrà.
La dura crisi econòmica que estem travessant en el nostre país està agreujant aquesta situació. La precarietat laboral, la dificultat per fer front a les càrregues familiars, els conflictes econòmics a la llar incrementen el factor de risc i serveixen com un detonant més de la violència masclista. I com a doble vessant perniciosa, s'han incrementat les retallades en prestacions socials disminuint serveis de suport a les dones i menors víctimes d'aquesta violència.
No s'ha aconseguit frenar la sagnia de morts i s'ha incrementat el nombre de dones que patint aquesta situació no la denuncien , també han augmentat els casos en què encara denunciant, les dones renuncien a concloure els processos judicials.
Tot i que cada vegada és major la sensibilitat social encara les actuacions són insuficients i cal la intervenció dinàmica i positiva de tota la societat: en col·legis, mitjans de comunicació, família, organitzacions sindicals, etc., per poder canviar les realitats injustes i de desigualtat que avui encara existeixen a les llars i centres de treball. Cal una atenció constant de les institucions i mantenir la despesa pública d'atenció i suport a les víctimes, elaborar unes estadístiques que ens permetin tenir dades fiables d'aquestes situacions i no únicament per als casos de mort o d' hospitalització.
La USOC demana que el context de crisi no serveixi d'excusa per combatre aquesta xacra social. Com sindicalistes de la USOC la nostra responsabilitat és no tolerar manifestacions de violència ni en l'espai públic ni privat. Fomentar models de relacions saludables basades en el respecte i la comunicació, des del nostre propi entorn laboral, personal i familiar.
Manifest 25N
Per poder visualitzar el document necessiteu el programari Acrobat Reader.
Font: www.usoc.cat
